Un any amb tu :D

Avui ja fa un any, el que es el mateix que 365 dies l'un al costat de l'altre.
Fent-nos feliços mutuament. Cada dia una mica més.
Una de les millors coses del món, crec jo.
M'encanta quan m'escoltes, em mires, em toques, em fas petons, em somrius, em parles, m'aconselles, em fas feliç, m'enamores, m'apassiones, em tornes boja, em fas riure, em fas plorar... ToT
Però el més important quan m'estimes i quan et deixes estimar.

Necesito poder passar sempre més al teu costat.
Gràcies per ensenyar-me què és relament l'amor i per fer-me descobrir coses inmensament impressionants i meravelloses.

T'estimo Gerard, i és per sempre.

11.04.07

ja en són 11 :D

felicitats carinyu:D
Avui, és un dia realment especial pels dos.
Fa 11 mesos que vaig aconseguir l'amor de qui més desitjava. Ara que et tinc no et penso deixar marxar mai.
Penso lluitar amb totes les meves forces perquè l'amor sigui tant fort que no vulguis separarte mai del meu costat, perquè vull que em necesitis sempre per viure tal i com estas fent ara.
Mai havia imaginat com podia ser l'amor i és la millor cosa del món, perquè quan la tens no desitges tenir res més, només a la persona a qui vols estimar sempre, amb totes les forces.

T'estimo i ho faig per no deixar de fer-ho mai.


11.04.07
Gerard & Cris per sempre, ho tinc molt clar.

dia núvol, amb un raig de llum.

Avui primer de tot felicitar al meu xicot, en Gerard, pels seus 17 anys.

Ja sé gairebé totes les notes del segon trimestre, estan bé, però tot i això amb el tems que m'he passat estudiant i treballant tots aquests mesos hi ha un parell d'assignatures que em mereixeria una miqueta més.

Quan he vist el comentari de la Marina al meu blog m'ha entrat una alegria tant i tant inmensa dins que tenia ganes de plorar i tot. Ha estat meravellós, mai, mai m'havia imaginat que unes simples paraules pugessin arribar a ser tant importants.

L'admiro, com a persona i escriptora.

Des de que vaig llegir Blau Turquesa no he perdut mai l'esperança de poder arribar a publicar un recull de poemes. Sé que no són del millor les meves composicions, però tot en aquesta vida agrada a alguna persona, tot. I qui sap si els meus poemes no poden agradar?

Tot just tinc 16 anys i molta vida per endavant. Quants escriptors han publicat el seu primer llibre després dels 40? Molts. Per això tinc aquell desig de veure un llibre que porti un títol que he escollit jo, que només jo sé el que significa, que conté inmensos tresors de lletres i paraules. En faria feliç, molt feliç, més del molt que ho sóc ara.

V.Passió 6-03-2008

inici

Em presento, ja que avui, estreno això del blog. El motiu és que l'autora de la novel·la que més m'ha marcat és protagonista d'un d'ells i això del fotolog ja m'estava aborrint una mica, sincerament.
M'agrada escriure,sobretot poesia. Fa temps que no ho faig, però és de les millors coses que he descobert, m'ajuda en tot i quan ho vaig conèixer va fer de mi una nova persona.

us deixo, doncs, avui per començar una de les meves millors poesies, o això crec jo.

no sap com em sento d'impotent
quan et veig plorar
la ràbia se'm menja per dins.
El sol fa veure que brilla, però
tant sols són les estrelles
xafarderes
que miren com continua tot.
Tenen por, de brillar massa
i cremar-ho tot.
Brilla, és el que ara necessito,
no t'amaguis encara que elles
t'estiguin mirant.

A vegades necesites que plogui,
veure com les tristes gotes
semblen esquitxos que volen omplir
el teu racó més sec.
Vigila on les poses,
si no els hi toca el sol,
es glaçaran; i si mai arriba
a tocar-hi les fondrà i
en llàgrimes es tornaràn a convertir;
fins que el vent, sec, fred
se les emporti, lluny, molt lluny,
per sempre.

Perquè així el sol,
no pugui deixar mai de brillar.

CBS. 8/02/2007



fins aviat,


V.Passió